Palma

Mapa interactiu en proves; per a accedir a pantalla completa i a altres mapes de fons premeu el botó [MapHub]

ses Fontanelles -1-

Municipi.- Palma | Lloc.- Can Pastilla - Urbà - Privat | Ús.- Cap | Tipus.- Broll

Situació suposada: Google Maps (31 S 476080 4376086) | Alçada.- 1,0 msnm

Una altra de ses fonts desaparegudes a la capital balear que com a tantes ha estat engolida pel progrés (?) i l'expansió urbanística. En aquest cas ja ens hem trobat sa feina feta per Dídac Martorell Paquier i presentat a la XXVII Jornada d'Antroponímia i Toponímia de la UIB (2014) i que podeu gaudir amb detall polsant aquest enllaç. Aquí us resumim alguns paràgrafs al·lusius a ''ses Fontanelles'':

.. arribam ara a Ses Fontanelles —davant l'actual Hotel El Cid— que deu el seu nom a unes fontetes d'aigua dolça —quants de pics en beguérem de joves!— avui desapareix desdegut [sic] a l'eixample de la carretera actual de Ca'n Pastilla a S'Arenal. L'aigua sortia d'unes roques que es trobaven just ran de la mar.

.. a ses Fontanelles hi havia una roca situada entre la carretera i la mar, de la mida d'un cotxe, d'on brollava un rollet d'aigua completament dolça; el brollador era de devers un pam d'altura i un dit de gruixa i quan hi havia mala mar l'aigua no brollava.

.. entre el 1942 i el 1944 hi havia quatre o cinc brolladors dins la mar, en una zona sense roques a uns 15 o 20 metres de la costa, en una zona d'un metre i mig entre l'aigua i l'arena, d'on es podia beure posant-hi la boca; aquests sortidors es podien veure, atès que la pressió de l'aigua movia un pam l'arena cap enfora i cap endins.

I així, amb la més que documentada existència de la font i la seva evident desaparició, la incloem dins aquest catàleg gràcies al detallat estudi de Dídac Martorell.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Abril 2017

Font Gran / de Bunyolí

Municipi.- Palma | Lloc.- Bunyolí - Rústic - Privat | Ús.- Consum | Tipus.- Surgència

Situació: Google Maps (31 S 464991 4386692) | Alçada.- 131 msnm

La Font Gran, juntament amb la font de Mestre Pere, sa font den Baster (Esporles) i sa font de la Vila, era una de ses proveïdores d'aigua a ciutat de Palma. També sa la coneix com sa font del Capellà en memòria d'un religiós que hi va morir ofegat, unes creus dins sa font i a sa sortida de s'albelló recorden es fet.

Està en els terrenys de sa possessió de Bunyolí, a les afores de Establiments, entre les possessions de Sarrià i Son Cotoner i a sa part nord de Son Gual. Es tracta d'una potent surgència que surt de l'interior d'un gran clot a terra a uns 340 metres en línia recta de ses cases de sa possessió. Sa font no té coll ni cap altre element més que un simple dipòsit elevat de marès i una antiga pica d'abeurar es ramat.

Sa font té fama d'aportar una aigua fina i suau. Una galeria de desguàs o albelló recorre la distància que separa la font de les cases de Bunyolí on és distribuïda a diversos consums, sobretot per alimentar s'immens safareig (50 x 20 metres) que hi ha per davall de ses cases i situat just passat un molí fariner que evidentment es movia amb sa mateixa aigua.

Ses cases de Bunyolí també rebien part de ses aigües de sa Font de Comals mitjançant s'aqüeducte que podeu veure a l'anterior enllaç i que s'aprofitaven sobretot per sa tafona. Als anys 60 des passat segle, hi havia un projecte d'anegar tota aquesta zona fent una gran presa per així subministrar aigua a ciutat. Vegeu un croquis des conjunt hidràulic de Bunyolí en sa darrera imatge de sa galeria.

Coordenades.- Graus decimals | Datum.- WGS84 | Creat.- 11-2011 : Revisat.- 03/ 2017

Font Santa / de la Fontsanta

Municipi.- Palma | Lloc.- Sa Teulera - Urbà - Privat | Ús.- Desap. | Tipus.- Mina

Situació: Google Maps (31 S 467311 4380744) | Alçada.- 46 msnm

Restes testimonials d'una font situada al costat hídric de la dreta des torrent de Sant Magí, a uns 450 metres per amunt des pont des col•legi de San Cayetano que suporta l'avinguda Picasso.

Segons en Vicenç Serra que de petit hi anava a jugar, es tractava d'una font de mina, no massa llarga (un o dos metres) i que sempre rajava aigua però que no s'aprofitava i es perdia vessant avall de cap el torrent; recorda també un banc de pedra al costat de sa boca de sa mina. A sa propera finca de Son Puigdorfila Nou hi ha el que diuen és l'únic que es conserva de sa Fontsanta: una gran pica feta de pedra picada i de forma cilíndrica (1,8 metres de diàmetre per 1,5 d'altura) però que ningú ens ha aclarit on estava situada realment i perquè s'emprava. Agraïm a sa família del senyor José María Sastre Juan(e.p.d.) que ens hagi mostrat tan interessant element.

Per localitzar-la ens ha estat de gran ajuda en Tolo, un practicant des de fa molts d'anys de Trial en aquesta zona, que ens va mostrar el lloc concret on estava i que ell recorda perfectament; amb sa construcció d'un complex dedicat a Scuash just damunt l'any 2011, els materials sobrants provinents del moviment de terres i excavació, es van llençar de cap es torrent, creant així un talús artificial i enterrant sa font. Algú coneixedor des fet, va escriure en dues pedres sa paraula ''Santa'' com si es tractés d'una tomba.

Us podem contar com a petit resum que el nom ve de quan es va descobrir sa font durant ses excavacions normals de sa pedrera de marès que hi havia aquí, el propietari en aquell temps de ''sa Teulera'' era Jaume Conrado i de Berard (1799-1866), primer marquès de la Fontsanta, títol del Regne creat el 1854 per a ell sobre la possessió de la Teulera, també anomenada la Fontsanta de la Teulera, concedit amb la denominació castellana de Fuensanta de Palma; prengué el títol de Fontsanta de la font miraculosa que es trobà a la contrada.

On sí que es documenta la font és en el llibretó ''Memoria del Campamento de la Font-Santa'' (Miquel Berga 1870) quan s'illa va patir una epidèmia de 'calentura amarilla' i la pedrera fou emprada com a campament per control de la malaltia: pàg. 11.- ''A unos 2 km. de Palma hacia el N.O. hay un predio denominado L'Teulera, propiedad de don Mariano Conrrado Marqués de la Font-Santa, en dicho predio, al lado de un arroyo que brota de una fuente denominada Font-Santa existen unas canteras ....'' i en la pàg. 11 i 12.- ''.... i para que nada faltase, tener al lado de las cuevas una agua fresca pura i cristalina que sin duda, por sus excelentes condiciones, los canteros la señalarían con el epiteto de la Font-Santa''.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Març 2017

Font de Comals

Municipi.- Palma | Lloc.- Bunyolí - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Mina

Situació: Google Maps (31 S 464492 4386978) | Alçada.- 176 msnm

Emblemàtica font situada a sa part nord de Bunyolí, a prop de sa possessió de 'es Canyar' i des terme municipal d'Esporles.

Tenim una font de mina d'uns 18 metres de llargària feta de pedra en sec, parets verticals i coberta de volta de canó. Els darrers 2 metres estan esbaldregats on suposam hi havia es pou mare i s'ullal. Sa boca d'entrada (0,85 x 0,80 m.) està protegida per una reixa de ferro que ha quedat petrificada a sa base per una massa de calç. Just a defora hi ha un aljub i les restes de sa canal que va de cap els consums. Sa font ja fa uns anys que està ben eixuta. Segons mos conta l’amo en Guillem Moragues, que té 76 anys (2012) i que en fa devers 50 que se n'encarrega de sa finca, fa uns anys (1973) algú i va posar uns barrobins per cercar més aigua i la varen acabar d'eixugar.

De sa font surt una canal que davalla de cap a n'es torrent (que el creua mitjançant un pontet de pedra), va guanyant altura i de síquia passa a ser aqüeducte (sa Calçada de Galiana) per arribar a ses cases de Bunyolí després de recórrer uns 1100 metres i on s'emprava per consum i beure, ja que era més bona i més fina que sa de sa propera Font Gran. S'aigua que no utilitzava Bunyolí davallava per una síquia cap a Son Gual, Can Beia, Can Pancuit, Son Vent, Son Anglada i acabava a Ca l’Ardiaca, devora el cementeri de Palma, a quasi 7 quilòmetres de sa font.

A una època més moderna es va construir una síquia nova que anava des de devora sa font (hi havia d'haver alguna mena de comporta) fins a una cimentera (a uns 700 m.) a sa part de ponent de Bunyolí per a després de moure els seus mecanismes de moldre, tornava fins als voltants de sa Font Gran i el sobrant acabava al torrent. Podeu veure un esquema des conjunt hidràulic de Bunyolí en sa darrera imatge de sa galeria.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Setembre-2012

Font de Mestre Pere / de Xilbar

Municipi.- Palma | Lloc.- Cabana des Frares - Rústic - Privat | Ús.- Consum | Tipus.- Surgència | Situació: Google Maps (31 S 470773 4389857) | Alçada.- 95 msnm

Aquest font, juntament amb sa font den Baster (Esporles) i sa font de la Vila son les més importants per la ciutat de Palma.

La Font de Mestre Pere (per alguns font de na Pera) apareix citada en el Llibre del Repartiment, amb la denominació de font de Xilbar, fet que permet afirmar que el seu aprofitament es remunta en l'època islàmica. Encara que l'alquería de Xilbar ha estat identificada amb Son Térmens, sembla ser que des del segle XIII el control de la font va estar estretament vinculat a la possessió de Son Bibiloni, propietat de la Cartoixa de Valldemossa des de la segona meitat del XVI fins a la desamortització de 1835. Del segle XIV al XVII es van succeir una sèrie de plets i sentències entre Son Térmens i Són Bibiloni, majoritàriament favorables a Son Bibiloni. En l'actualitat, la font es troba dins dels terrenys de la possessió de Sa Cabana des Frares.

L’any 1998 Emaya començà a explotar-la, instal·lant un sistema de captació i impulsió de l’aigua que permet la seva circulació des de Son Térmens, on neix, fins a Son Tugores, des d’on es tractada i incorporada a la xarxa urbana. Des d’aleshores Emaya té reservada únicament la propietat de la font de Mestre Pere els divendres, la resta de la setmana l’empresa només pot aprofitar l’excedent d’aigua dels regants de la zona.

De tipus vauclasià i de descàrrega brusca, aquesta font té la particularitat de brollar amb cabals abundants en les èpoques més humides, mentre que a l’estiu presenta una sequera absoluta, cosa que fa que l’aprofitament de la seva aigua es produeixi bàsicament durant la primavera. La font té una síquia de grans proporcions, que sorgeix a una vessant de terreny conformant una bassa o prat, amb un sistema hidràulic on l’aigua és impulsada per la pròpia força de la gravetat gràcies al pendent de les síquies.

La Font de Mestre Pere va ser declarada Bé d’Interès Cultural el 13 de març de 2009 pel Consell de Mallorca a instàncies d’Emaya i la Comunitat de Regants de la síquia de Mestre Pere. Ses imatges que presentam son més antigues.

- Maig 2014: Font declarada B.I.C.- Llegiu-ne més detalls aquí.

- Algunes dades han estat recollides de la web de Emaya.

  • Febrer 2020.- La síquia de Na Cerdana aprofitava les aigües perdudes d'aquesta font, podeu llegir més detalls i veure imatges polsant aquest enllaç:

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Novembre 2012 | Revisat.- Juny 2019

Font de Sarrià

Municipi.- Palma | Lloc.- Establiments - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Mina

Situació: Google Maps (31 S 465534 4388127) | Alçada.- 170 msnm

Al nord de ses cases de Sarrià, dins un camp a la vora des camí amb el mateix nom trobam aquesta font que segons ens diu el sr. Monjo, que fa més de 50 anys que viu per allà i no s'ha eixugat mai.

És una font de mina de secció rectangular (0,65 x 0,80 m.) amb lloses planes al sostre i parets laterals folrades de morter hidràulic. Sa galeria passa per davall des camí i a uns 6 metres de sa boca fa un canvi de sentit i no podem esbrinar sa llargària total de la dita mina. Just a sa boca es va construir un bonic berenador en forma circular amb un banc perimetral i una taula enmig que és una vella pedra de moldre. Sa galeria passa per davall d'aquest berenador (es degué fer elevat per aquest motiu) que va cap a una séquia paral·lela en es camí i que arriba fins a ses cases.

Avui hi ha una canonada de plàstic que fa aquest camí acabant a una caseta amb una bomba i un descalcificador abans d'entrar a ses cases.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Abril-2012

Font de Son Gual

Municipi.- Palma | Lloc.- Establiments - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Mina

Situació: Google Maps (31 S 465848 4386073) | Alçada.- 96 msnm

Una font que com moltes altres ha sofert nombrosos canvis al llarg des temps; es tracta d'una font de mina amb dos trams molt ben diferenciats:

- el primer és el que va des de es llit des torrent d'Infern on hi ha sa boca (1,10 x 1,40 m.) fins al que havia d'esser un pou d'aireig o tal vegada el pou mare en els seus inicis. Sa galeria fa uns 11 metres de llarg i està excavada a sa roca natural amb alguns trams reforçats de pedra. Sa secció és rectangular amb coberta de volta irregular.

- més o manco en mig hi ha el que queda d'es pou (fa uns 2 metres de diàmetre irregular i 2,20 d'altura) és s'unió de les dues galeries, està en part esbaldregat i conté una moto-bomba fora d'ús i penjada a uns 1,60 metres d'en terra damunt unes barres de fusta.

- el segon tram sembla més modern, comença des del dit pou a uns 1,40 d'en terra fent un paredó per sa galeria formant així un gran dipòsit interior. És una galeria feta de pedra totalment referida de ciment amb secció rectangular i coberta de volta de mig punt de construcció impecable. El fet que estigués plena d'aigo i ses seves reduïdes dimensions mos fa impossible accedir-hi per esbrinar la seva llargària total, que noltros creiem que està en uns 15 metres.

Dins el llit del torrent i just davant sa boca de sa mina hi ha un abeurador pel ramat fet d'una canoa i restes d'un de pedra a uns 8 metres corrent avall. Sa bomba des pou havia d'enviar s'aigo a un gran safareig (20 x 30 m.) que hi ha vora ses cases (a uns 140 metres de sa font) on hi ha també un sondeig en evident estat d'abandó com ho està tota sa finca.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Setembre-2012

Font de Son Vida

Municipi.- Palma | Lloc.- Son Vida - Urbà - Privat | Ús.- Consum | Tipus.- Mina

Situació: Google Maps (31 S 463876 4382901) | Alçada.- 233 msnm

Dins de la urbanització palmesana de Son Vida trobem aquestes dues desconegudes fonts. (vegeu també sa font de sa Coma Fosca) Ambdues estan a sa Coma Fosca en la part nord-oest de la urbanització, en el vessant sud de la serra de Na Burguesa.

Sa Coma Fosca té en tot el seu recorregut un circuit esportiu amb nombrosos aparells gimnàstics amb les seves corresponents instruccions d'ús i bancs de fusta per recuperar esforços. Tot està construït amb materials molt a to amb el mitjà rústic però en el més absolut i total estat d'abandó. La primera de les dues fonts no s'allibera de l'abandó encara sent una font de gran bellesa. Es tracta d'una font de mina amb una galeria excavada íntegrament en la roca, solament uns retocs en l'entrada per col·locar segurament una reixa són signes de modernitat. Malgrat que d'esser transitable no hem pogut accedir fins al fons a causa de la quantitat d'aigua que té dipositada a l'interior. L'accés natural fins a la boca seria a través d'un passadís a manera de trinxera també excavada en la roca d'uns 8 metres de llargària ple de joncs.

En l'exterior s'observen restes d'una àmplia síquia que havia de transportar l'aigua fins a un gran aljub que hi ha a uns 400 metres vessant avall i que el manà construir el senyor Ferran Trullols i Despuig, marquès de la Torre, cavaller de l’orde de Calatrava.

Per construïr aquest impressionant aljub, s’empraren uns 175.000 maons gruixats i 80.000 de prims, els quals foren fabricats al mateix predi Son Vida. Fa 42,35 metres de llarg, 11,24 metres d'ample i 12,65 metres de profunditat, fins al desguàs superior; la seva cabuda és de 5.897 metres cúbics. Hi entrà s’aigo per primera vegada el 6 d’abril de l’any 1907.

S’aigo també arribava als murs del castell (avui Hotel) mitjançant unes canonades de ferro que sortien a la superfície. Podeu llegir s'història d'aquesta possessió de Son Vida convertida després en castell i en hotel polsant aquest enllaç.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 01-2012 : Revisat.- 11/ 2012

Font de Xorrigo / des Moro

Municipi.- Palma | Lloc.- Xorrigo - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Mina

Situació: Google Maps (31 S 484581 4380408) | Alçada.- 71 msnm

Emblemàtica font que es troba a uns 700 metres cap a llevant de ses cases homònimes i a uns 1.400 del límit del terme de Palma amb d'Algaida (al punt de la carretera), dins el barranc també homònim que mos cau a l'esquerre en direcció Manacor.

Sa font està formada per una galeria d'uns 77 metres de llargària dels que els primers 40 estan formats per una trinxera excavada a la roca amb una amplària variable mitjana d'uns 0,60 metres i una altura que comença a sa boca de sa galeria, o sia uns 2 metres d'altura fins al punt més alt sobre els 15 metres, molt irregulars però també molt verticals. A uns 5 metres de la boca d'entrada hi ha el primer dipòsit amb una cabuda d'uns 2 m3 a l'esquerre en sentit de sortida de s'aigua.

Al punt esmentat comença una galeria soterrada també amb mesures variables, excavada a la roca, sense paredar, amb coberta de volta amb una amplària variable que va dels 0,90 als 1,60 metres; sa llargària està entorn dels 37 metres en un recorregut serpentejant i amb una canal de teula pel costat hídric de la dreta que va de l'ullal situat al final de la mina fins al segon dipòsit que té una cabuda d'uns 4 m3 i que també cau a l'esquerre en sentit de sortida de s'aigua.

No s'observa cap mitjà de transport de s'aigua entre els dos dipòsits i que és el tram de trinxera a cel obert: segurament roman enterrada i destruïda davall les nombroses pedres, roques i terra arrossegada des de dalt. Ja a fora hi ha un gran abeurador (10,0 x 0,40 x 0,60 m.) fet de pedra amb les restes d'una espècie de tremuja que havia de servir per abocar s'aigua, hem de notar que el dipòsit més a prop de sa sortida està a quasi 2 metres per davall del nivell del terreny exterior i per tant de l'abeurador: s'aigua es devia treure a mà, al manco en la darrera fase d'explotació. És possible que en alguna època i/o moment hagi anat tota sa galeria plena d'aigua, més amunt dels 2 metres de desnivell inicial.

Una font d'origen segurament romà com argumenta en Cosme Aguiló en el seu treball a la XXI Jornada d'Antroponimia i Toponimia i molt modificada pels àrabs i posteriors pobles. Aquest interessant element està catalogat com B.I.C. (Bé d'Interès Cultural) per les autoritats locals però el seu estat és de total abandonament. També podeu veure un excel·lent estudi fet pel grup 'Game' den José Bermejo en aquest enllaç.

I una font tan especial no pot està orfe d'alguna història, idò en té dues de llegendes o rondalles que podeu llegir en aquests enllaços: En Joanet i els set missatges i n'Amet i les promeses incomplides.

Agraïm al sr. España Morell del Consell Insular de Mallorca ses facilitats rebudes per visitar sa font.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Març 2015

Font de la Vila

Municipi.- Palma | Lloc.- UIB - Propietat Municipal | Ús.- Consum | Tipus.- Surgència | Situació: Google Maps (31 S 469372 4388517) | Alçada.- 89 msnm

Tres són les fonts que abasteixen d'aigo a sa Ciutat de Palma des de s'època musulmana (902-1229), “Ayn al Amîr”0 sa Font de la Vila, “Canet" o sa Font d'en Baster i "Xilvar"o sa Font de Mestre Pere.

Sa font és un ullal natural que brolla per davall terra a una profunditat d'uns 8 metres, nivell que és variable segons s'època de s'any. Aquest broll es va dipositant a un gran aljub cobert amb una edificació i amb una comporta de sortida d'aigo que regula sa sortida de cap a sa Sèquia de la Vila i per tant cap a Ciutat. A sa cara nord de s'ullal i ja fora des recinte tancat i arriba una mina dita sa 'mina de Sant Pere' que fa uns 1.200 metres de llargària fins a arribar vora Canet on recull aigo d'un ullal vora des torrent de Sant Pere. Per aquí arriba un suplement de cabal d'aigo en èpoques de pluges.

Una font molt important per Ciutat com a principal nucli de població de Mallorca donat que aquesta font gairebé li cobreix un 70% de ses seves necessitats d'aigua. Podeu veure un petit resum històric dels fets que envolten a aquesta font.

I si voleu entrar en detalls os recomanem llegir els documents sobre la font i el seu entorn: Font de la Vila den Antoni Ginard i un altra sobre la séquia de la Vila fet per Bernat Burgaya. Agraïm a Emaya i al seu Departament d'Explotació s'ajuda i sa documentació aportada.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 09-2012 : Revisat.- 11/ 2012

Font de n'Amet

Municipi.- Palma | Lloc.- Bunyolí - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Resclosa

Situació: Google Maps (31 S 465623 4386948) | Alçada.- 124 msnm

Font que agafa s'aigua de dins un torrentó que a la vegada recull s'aigua des redol que hi ha entre Bunyolí i Establiments Nou.

S'aigua recollida va per una canal de pedra aferrada a sa paret des torrentó i abans d'entrar a un safareig (12 x 18 m.) passa per baix des camí per una canal. A l'esquerra (a llevant) des safareig hi ha un abeurador de pedra (8 x 0,70 m.) a nivell des camí. Malgrat que hi ha marques d'aigua dins el safareig, el sistema està abandonat igual que sa caseta que hi ha devora. Diuen que antigament tots els al·lots d'Establiments aprenien a nedar en aquest safareig.

Els darrers estadans d'aquesta contrada i per tant consumidors de s'aigua d'aquesta font era sa família Amer; també és citada el plànol de Bunyolí de l'any 1633 fet per s'arquitecte Jaume Blanquer però com a font de n'Amet. Per veure un esquema de s'antic sistema hidràulic de Bunyolí vegeu sa imatge nº -7-.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 09-2012 | Revisat.- 03/ 2017

Font de s'Aigo Dolça

Municipi.- Palma | Lloc.- El Terreno - Urbà | Ús.- Desap. | Tipus.- Desconegut

Situació suposada: Google Maps (31 S 468029 4379483) | Alçada.- 3 msnm

Sa primera notícia que trobam sobre sa font és que "l'any 1609 es descobreix la Font de S'Aigo Dolça a prop de la Torre de Carroç", torre que va ser construïda per ordre de s'Almirant Carroç als anys 1253-1254 entre Portopí i Ciutat, més o manco per on estaria segles després s'Hotel Mediterraneo.

Sa font estava al barri de "el Terreno" que és un barri situat en el districte de ponent de Palma i està delimitat per la mar i es Bosc de Bellver així com pel torrent de Mal Pas, avui cegat per la Via de Cintura i el de s'Aigo Dolça i soterrat al llarg del carrer Lluís Fàbregas. En el mapa den Carlos Beranger de 1738 es veu perfectament una petita cala iamb un hort (s'únic) a sa vorera de la mar a sa part de llevant des Castell de Bellver, prova segura de s'existència d'abundant "aigo dolça".

També trobam una referència amb motiu de sa creació del Club Natació Palma després de sa Guerra Civil a sa zona de s'Aigo Dolça, que "era el d'una petita platja en la rodalia de la qual desembocaven diverses fonts d'aigua potable".

A principis des segle XX i abans que es fes el Passeig Marítim, s'Aigo Dolça era un lloc molt apreciat pels ciutadans per anar a prendre banys a la mar. Una font desapareguda, morta i enterrada davall s'asfalt, es ciment i es formigó, producte d'un creixement necessari i inevitable però descontrolat amb alguns temes.

-- Actualització any 2017:

Sesión de 19 de septiembre de 1609. Junta des Moll.

Pregunta: Mes auan representam a Vs. Ms. com à la penya Rotja, á la Torre d’en Carroz nos han assenyalada una aygua que á 16 palms penjerá dos palms y será aygua dolza, y á 24 palms será molt bona. Representamhó per ço a vs. Ms. perquens consellen si tindran á bé se pose ma en treure dita aygua, y fins á quant se despenda per a traurela.

Resolución: Questrega dita aygua, y si gast en tarurela fins a 100* del diner del Moll, ab aprob. del G. y G. Consell y decret de s. Illme.

Recollit de: https://elterrenopalma.wordpress.com/2015/01/18/saigo-dolca-el-terreno/

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 12-2012 | Revisat.- 02/ 2017

Font de s'Olivera

Municipi.- Palma | Lloc.- Bunyolí - Rústic - Privat | Ús.- Desconegut | Tipus.- Desconegut

Situació (?): Google Maps (31 S 464793 4386870) | Alçada.- 144 msnm

Font documentada en un detallat i artístic plànol de la finca de Bunyolí conservat a l'Arxiu del Regne de Mallorca, aixecat per l’arquitecte Jaume Blanquer i que data de l’any 1633.

Amb el nombre '9' se cita dita font i segons el plànol estaria situada al nord de la Font Gran, al costat dret de sa torrentera que davalla de sa finca de Comals. L'amo en Guillem Moragues (que enguany ha de tenir 79 anys) que havia fet de pastoret a la seva infantesa i que ara hi treballa des de l'any 1980 a Bunyolí, mai l'ha vista ni n'ha sentit parlar per res. Per sa part que ens toca, l'hem cercada amb interès, però sense resultats.

Tenint en compte els anys que han passat (1633), que l'amo en Guillem no la coneix i que noltros no l'hem trobada, pensam que hi ha motius sobrats per donar la font per desapareguda.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Agost -2015

A PROPÒSIT DE LA FONT DE LA PORTELLA.

UNA RECERCA SOBRE DUES FONTS DESAPAREGUDES A LA CIUTAT DE MALLORCA


- Extret del treball de recerca fet per Pedro Fidel Castro Lliteras i Antoni Ginard Bujosa (any 2014)

fontdesaBanyeta-adaptat.docx

A PROPÒSIT DE LA FONT DE LA PORTELLA.

UNA RECERCA SOBRE DUES FONTS DESAPAREGUDES A LA CIUTAT DE MALLORCA


- Extret del treball de recerca fet per Pedro Fidel Castro Lliteras i Antoni Ginard Bujosa (any 2014)

fontdesaPortella-adaptat.docx

Font de sa Coma Fosca

Municipi.- Palma | Lloc.- Son Vida - Urbà - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Mina

Situació: Google Maps (31 S 463817 4382889) | Alçada.- 253 msnm

Sa Coma Fosca té en tot el seu recorregut un circuit esportiu amb nombrosos aparells gimnàstics amb les seves corresponents instruccions d'ús i bancs de fusta per recuperar esforços. Tot està construït amb materials a to amb el mitjà rústic però en el més absolut estat d'abandó.

Uns 40 metres més amunt de sa Font de Son Vida trobem aquesta altra font que sembla estaven lligades una amb l'altre amb el destí de s'aigua que sortia d'elles. Es tracta d'una font de mina feta de pedra en sec d'uns 12 metres de llargària en dos trams, el primer a s'entrada és més alt i ample, té una piqueta i és el punt d'unió entre la galeria de captació i l'aljub. El segon tram és sa galeria de captació ja bastant més petita, que té uns 8 metres de llargària i és de pedra en sec amb forma de volta oval. Hi ha una canal a l'esquerra que treu s'aigua fins a sa piqueta.

Just a fora hi ha un gran aljub (12 x 8 metres) amb unes claus per ajustar la sortida d'aigua que segurament s'ajuntava amb sa de sa Font de Son Vida per anar cap a l'aljub. Actualment sembla que fa bastant de temps que està eixuta.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Gener - 2012

Font den Mir / de Son Tries

Municipi.- Palma | Lloc.- Son Mir - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Broll

Situació: Google Maps (31 S 464768 4385462) | Alçada.- 115 msnm

A devora sa carretera que va de Palma a Puigpunyent i just en el límit dels termes municipals es troba aquesta finca que ha agafat el nom de sa font com a propi.

Sa font està baix de ses cases, abans d'arribar-hi per es camí a la dreta; hi baixen per un caminoi amb alguns graons de pedra. Es tracta d'un broll que surt per davall d'unes roques i que just sortir fa una pica natural de pedra. A uns 4 metres hi ha un pou que rebia una part de s'aigua, s'altra part anava uns metres més avall cap a un abeurador de pedra.

Hi ha restes d'una canal que anava en els dos punts de recollida però avui està desapareguda i s'aigua va per un solc en terra només cap en el pou.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Abril-2012

Font des Canyar

Municipi.- Palma | Lloc.- Es Canyar - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Mina

Situació: Google Maps (31 S 464176 4387434) | Alçada.- 201 msnm

A uns 200 metres de ses cases en direcció mestral (N.O.) hi ha aquesta important font que normalment raja tot l'any amb un important cabal d'aigo.

Sa font neix al fons d'un clot de forma pentagonal irregular d'uns 51 metres quadrats i una fondària fins a sa porta d'accés d'uns 5 metres. Es pot baixar per una escala amb graons de pedra i a sa boca hi ha una vella porta de fusta s'empra oberta. Noltros hem vist marques de recents esbaldrecs i ja mos havia avisat s'encarregada de sa finca d'aquest problema pel qual mos hem estimat més no entra-hi.

Aquesta font serveix per regar un enorme hort o horts que hi ha als voltants de ses cases i antigament també movia sa maquinària d'un molí fariner que hi ha just a s'entrada de sa finca a l'esquerra. Sa distància entre font i molí en línia recta és de 400 metres però per ses corbes que fa sa canal en el seu recorregut, sa distància real és de 452 metres.

Actualment no hi arriba s'aigo fins en el molí; els primers 82 metres sa canal va enterrada i es deixa caure dins el torrent de l'Infern, malgrat que es veu perfectament i en molt bon estat com sa canal, ara a cel obert, va de cap s'antic molí. També en surt una altra de canal soterrada que alimenta un safareig (21 x 10 m.) adossat a s'edifici emprat com saló d'actes.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Febrer-2013

Font des Collet den Barrera

Municipi.- Palma | Lloc.- Gènova - Urbà | Ús.- Desconegut | Tipus.- Desconegut

Situació (?): Google Maps (31S 464564 4378365) | Alçada.- 90 msnm

Antiga i desapareguda font sepultada per l'autopista de Ponent (MA-1 -1976) i citada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca com a ''Barrera, font des Collet d'en; Al terme de Palma, fent partió amb el de Calvià, situada entre es clot de sa Terra i es Collet''.

Per la nostra part l'hem cercada intensament en el lloc citat en tres ocasions sense cap resultat positiu. Sa informació sobre la seva desaparició està contrastada i confirmada per un expert amb la nostra geografia, en Miquel Àngel Escanelles.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Setembre -2015

Font des Magraner / des Pedaços

Municipi.- Palma | Lloc.- Bunyolí - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Broll

Situació: Google Maps (31 S 464085 4386644) | Alçada.- 289 msnm

Font situada a uns 1200 metres a ponent de ses cases de Bunyolí, dins es comellar homònim i al costat d'un dels camins que pugen de cap a Sobremunt i a n'es Verger d'Esporles.

Es conserva un plànol de l'arquitecte Jaume Blanquer fet l'any 1633 on hi situen nombroses fonts dins Bunyolí, en concret dins aquesta contrada hi consten situades dues fonts: sa font dels Barracots i sa font del Sord; fent una aproximació a l'escala gràfica de dit plànol, pensam que aquesta podria ser sa referida font des Sord, amb ses reserves que toquen donada sa data de dit plànol i els escassos recursos gràfics d'aquell temps.

Sa font, avui eixuta, consisteix amb una captació d'aigua per sa part baixa d'un pou fet de pedra en sec i que es comunica amb un aljub que servia per emmagatzemar s'aigua. S'aljub està en bon estat i manté els seus primers 0'60 metres de paret referida de ciment mallorquí per oferir estanquitat amb una coberta en volta de canó feta de pedra seca. No queden restes de cap altre aprofitament o conducció.

Agraïm a l'amo en Guillem Moragues, que ja i du més 40 anys a sa finca, sa seva amabilitat, ses explicacions per localitzat sa font, detalls de com hi entrava s'aigua i s'aclariment sobre els dos topònims més recents.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Abril 2017

Font des Siniar

Municipi.- Palma | Lloc.- Sarrià - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Qanat

Situació: Google Maps (31 S 465563 4388663) | Alçada.- 183 msnm

Un poc abans d'entrar en el terme municipal d'Esporles per Establiments, a l'esquerra hi ha sa finca des Siniar de Sarrià i dins ella trobam aquesta interessant font.

Tenim una font de mina amb una galeria feta de pedra en sec d'uns 50 metres de llarg. Recull aigo des llit d'un torrent a més de sa que es filtra per ses marjades que té damunt. Sa galeria és de secció en volta de canó amb trams de parabòlica a mesura que es fa endins (0,70 x 1,10 m.) i que està molt ben feta i conservada. Hi ha un pou de ventilació a uns 35 metres de sa boca on hi ha un esbaldreg; des d'aquí sa secció minva molt i ja no permet passar-hi més endins en aquest tram d'uns 15 metres fins a s'ullal de sa font que suposam es troba baix el llit d'un torrent.

Als primers 4 metres des de sa boca estan plens de 'gours'. A fora hi ha una canal feta de ciment d'uns 12 metres de llarg en corba que servia d'abeurador. Actualment han fet una pica per recollir s'aigo i enviar-la per una canonada de plàstic (diàmetre 20 cm.) per davall terra fins a un safareig devora ses cases a uns 200 metres vessant avall (sud).

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Maig 2012

ses Fontanelles -2-

Municipi.- Palma | Lloc.- Son Gual - Rústic - Privat | Ús.- Desap. | Tipus.- Desconegut | Situació: Google Maps (31 S 466645 4385682) | Alçada.- 77 msnm


Segons es pot llegir a s'article publicat a sa revista local "Rutló" que tracta temes d'actualitat de sa barriada d'Establiments, hi havia dos pous que eren emprats pes consum d'aigua a sa zona. Premeu les miniatures -1- i -2- per llegir s'article.

Els actuals ocupants de s'antiga teulera mos confirmen que els dos pous recollien s'aigua d'un gran aljub que a la vegada s'alimentava de s'aigua que duia ''sa Riera'' que en temps passats era molt cabalosa, mitjançant una resclosa.

Això ha passat a s'història i actualment els pous i s'aljub estan totalment plens d'escombraries i altres materials d'obres, tal com ens confirmen ses mateixes persones.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Juny-2013

s'Ullal / font de Son Mir

Municipi.- Palma | Lloc.- Casa Blanca - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Surgència | Situació: Google Maps (31 S 478802 4380457) | Alçada.- 2,5 msnm

Font situada a uns 500 metres al nord de sa carretera de Manacor, un poc abans d'arribar al llogaret de Casa Blanca venint de Palma i dins de sa finca Can Puigcerver, antigament dita de Son Mir.

Es tracta d'una surgència, un aflorament vertical que recull aigües de l'aqüífer del subsòl (vegeu esquema a baix), sistema igual que hi ha a sa font den Baster (Esporles), sa font de Mestre Pere o sa font Gran de Bunyolí i que brolla amb força després de temps de pluges.

Es professor Vicenç M. Rosselló va publicar un complet article sobre es Prat de Sant Jordi i la seva dessecació que podeu llegir en aquest enllaç i que resumirem aquí per tal de facilitar la seva comprensió:

- s'Ullal o font de Son Mir està a sa capçalera (o nord) de s'antic aiguamoll conegut com es Prat de Sant Jordi, documentat ja l'any 1144 i que per culpa dels nombrosos problemes sanitaris (entre d'altres) que provocava sa massa d'aigua estancada, l'any 1773 es començà a projectar la seva dessecació, però no va ser fins a l'any 1835 amb sa contractació de s'enginyer holandès Paul Bouvij quan començaren els treballs i que recomanem llegir els detalls a l'article abans citat.

Es fet que sa majoria de molins aiguaders hagin deixat de funcionar, ha provocat que el nivell d'aigua hagi retornat als nivells de segles passats anegant grans espais. També es dóna el curiós fet que a uns tan sols 600 metres al nord de s'Ullal de Son Mir es troba la immensa bassa de reserva d'aigües depurades: 364.000 m3 que s'empren per regar entre d'altres la zona antigament dessecada des Prat de Sant Jordi, o sia que no només no es treu aigua des subsòl pels molins sinó que n'hi entra nova de fora per regar; una paradoxa, s'empra aigua depurada per regar i s'aigua bona i potable es llença a la mar.

Actualment s'Ullal segueix viu i actiu i hem estat testimonis de veure l'aigua a cota zero quan estam a 2,4-2,5 metres per damunt des nivell de la mar. Emaya té instal·lades unes bombes extractores d'aigua que segons dades seves, els darrers 45 dies del 2011 es tragueren ni més ni menys que 235.200 m3, cabal que mitjançant unes grans canonades baix terra descarreguen s'aigua (ben fina i suau per cert) dins 'es Siquió' per acabar perdent-se a la mar, passant inclús per davall d'una de ses pistes de s'aeroport.

Altres documents consultats: Catálogo de los Molinos de agua en Mallorca | El Pla de Sant Jordi, notes històriques (s XIII-XVI) | Estudi hidrològic de la Conca del Pla de Sant Jordi.

Agraïm s'ajuda i col·laboració den Dídac Martorell.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Abril 2017

sa Fonteta (des Canyar)

Municipi.- Palma | Lloc.- es Canyar - Rústic - Privat | Ús.- Seca | Tipus.- Mina

Situació: Google Maps (31 S 464277 4387490) | Alçada.- 203 msnm

Darrere ses cases de 'es Canyar', a un camí que va de cap a 'es Verger' d'Esporles, a la dreta trobam el que queda d'aquesta fonteta.

Una tempesta fa uns anys va tirar per terra uns 10 metres de marge a la dreta de sa font i a més va destruir una piqueta en forma de capella que hi havia també a la dreta, així com una escaleta de pedra per accedir a sa font. Si això no bastava, sa font està totalment seca i per tant abandonada. Malgrat tot queden unes restes interessants del que va ser sa fonteta en els seus millors temps. Sa font està dins una coberta tipus gruta feta de pedra referida i el sostre és de volta de canó al fons d'un passadís d'uns 3 metres.

Al fons hi ha tres piquetes, una alta a la dreta que connecta amb s'antiga canaleta ben conservada que donava aigua a s'antiga piqueta des camí. Ses altres dues són baixes i estan una al fons i l'altra a l'esquerra per abeurar el ramat. L'ullal es veu bé al fons, damunt ses piquetes i no hi ha cap senyal d'humitat.

Coordenades.- Graus decimals | Datum.- WGS84 | Creat.- 08-2012 / Revisat.- 02/ 2015

sa Fonteta (de Bunyolí)

Municipi.- Palma | Lloc.- Bunyolí - Rústic - Privat | Ús.- Ramader | Tipus.- Qanat

Situació: Google Maps (31 S 465450 4387220) | Alçada.- 131 msnm

Font que està a sa part nord de sa possessió de Bunyolí, entre aquesta i la de Sarrià, a ponent d'Establiments.

Es tracta d'una font de mina tipus qanat senzill amb una llargària de 12 metres entre sa boca i el pou mare (2,0 x 1,0 m. de forma cònica). Sa galeria està feta de pedra en sec, parets verticals i sostre de volta de canó; el pou mare és part de roca natural i part reforçat amb pedra. En terra és llis i tot ell fa de canal. Es davallen tres graons des de sa boca i en el primer hi comença una canal o albelló (0,60 x 0,30 m.) que duu s'aigua per davall terra fins a sa propera marjada on cau a una canal (que fa també d'abeurador) que després de recorre uns 22 metres es converteix en torrentó.

Font molt ben conservada i malgrat visitar-la a finals de setembre d'un estiu molt poc plujós encara hi rajava un pitxolí d'aigua. Podeu veure un croquis des conjunt hidràulic de Bunyolí prement sa darrera miniatura de sa galeria.

Coordenades.- Graus decimals | Datum.- WGS84 | Creat.- Setembre-2012

Font del Sepulcre

Municipi.- Palma | Lloc.- Nucli urbà - c/ Concepció - Públic | Tipus.- Aljub

Situació.- Google Maps ( 31 S 469614 4380335 ) | Altura.- 22 msnm

En realitat no es tracta d'una font sinó d'un aljub o dipòsit d'aigua que era part integrant de la xarxa hidràulica de l'època islàmica i que mantingué la mateixa funció en època gòtica, com la resta de la xarxa distribuïdora d'aigües potables.

A la font li ve el nom del temple que hi havia a la cantonada del carrer Cavalleria (avui Forn de la Concepció i abans Forn del Donat). Aquesta església ocupava el solar d'una antiga mesquita, que va correspondre en el repartiment posterior a la conquesta de l'illa per Jaume I, a la porció de Ramon de Montcada. A la mort d'aquest, la seva esposa la princesa d'Aragó, Donya Constança, germana del rei i el seu fill, Gastón de Bearn, la hi van donar el 1232 a l'orde del Sant Sepulcre.

Doc.- Any 1459- Execucio den Barthomeu Cantarelles, lo qual ha confessât haver lansat un seu cunyat, infant poch, en la font del Sépulcre per ço ques negas en aquella e los bens del dit infant fossen de sa muller, e altres crims que ha comesos; perque correga la vila e en les forques del Moll sia penjat per lo coll en guisa que muira e après aportat a les forques del Pont d Inca.

Avui sa font està restaurada (1995) i és s'unica font que queda vistable (que no utilitzable) de ses dotze documentades("de l'Esvaïdor", "del Mercat del Fil", "de Sant Domingo", "de Santa Eulàlia", "de la Ferreria", "de Na Xona", "de la Plaça del Pa", "de la Porta Major del Call", "del Sepulcre", "de la Monederia", "de la Palanca" y "del Moll") que hi havia dins Ciutat a s'època en que eren útils.

Coordenades.- Graus decimals | Datum.- WGS84 | Creat.- Setembre-2014 - Revisat.- Juny 2019

Font de la Vila: resumen històric

L'any 1229 amb la conquesta de la "Medina Mayurca" pel Rei Jaime I, ses aigos es feudalitzaren passant a propietat privada per concessió Real. La distribució de l'aigua es fa mitjançant sèquies, (Sèquia de la Vila) entrant a la Ciutat de Palma per la Porta de "Bab-al-Kofol” (Porta de Santa Margalida) fins a arribar al Palau Real.

La repartició de l'aigua es feia pel sistema de tandes (dies que entrava s'aigo a la Ciutat) i el cabal aportat a cada propietari es controlava per les Fibles, Dobles i Canons, (Forats en la sèquia de diferents diàmetres, segons la concessió Real).

Els molins fariners, drapers i paperers moguts per la força de s'aigo al llarg de la sèquia van ser molt importants en el desenvolupament de sa ciutat. L'any 1441 es constitueix el “CoI-Iegí de l'Horta” per al control i administració de ses aigos de la Font de la Vila; l'any 1848 es constitueix com “Síndicat de Regs", assimilats al de València i Granada.

L'Ajuntament de Palma va acordar el dia 22 d'agost de 1900 i el 29 de gener de 1903, la expropiació forçosa de ses aigos de la Font de la Vila i de la Font d'en Baster. El dia 14 d'agost de 1901 acordava l'expropiació temporal als usuaris de les aigües de la Font de la ViIa. El dia 18 de febrer de 1902, el “Sindicat de Regants de l’Horta", va posar una demanda per la inscripció de la propietat de la Font de la Vila en contra de l'Ajuntament de Palma.

La llei especial del dia 22 de novembre de 1912, permetia a l'Ajuntament de Palma, l'expropiació de la Font de la Vila per al proveïment urbà. El dia 12 de juny de 1913, en una sessió extraordinària, l'Ajuntament de Palma acordava per unanimitat adquirir tots els drets i usos privats que afectaven a ses aigos i a la sèquia de la Font de la Vila.

A l'any 1932 es va construïr el dipòsit de Son Tugores, que avui és una important planta potabilitzadora. A l'any 1935 es varen construir les instalacions actuals i el recinte de sa Font de la Vila a la zona on anys més tard s'hi construiria sa U.I.B. La Font de la Vila va ser declarada Bé d'Interès Cultural (B.I.C.) en el BOIB núm. 006 de l'11/01/2007.

Informació recollida de www.emaya.es

SÍQUIA DE NA CERDANA, una versió simplificada

La font de Mestre Pere , que en època musulmana era coneguda com a la font de Xilbar, és un aflorament vertical del tipus pou artesià i com a tal, alterna jornades de fortes revingudes amb llargues temporades d'inactivitat total. Antigament, aquestes revingudes eren tan potents que anegaven tota la contrada sense control.

Per tal d'evitar aquestes inundacions a la vegada que es pogués aprofitar l'aigua, es construïren dues síquies principals, una que anava de cap a Palma i l'altre de cap a Son Reus i el terme de Marratxí; com que això no era suficient perquè els camps no s'anegassin quan revenia la potent font, un torrentó empedrat que pren el nom de la font, servia per a desguàs d'aquest sobrant (aigües perdudes) dins el torrent Gros, a uns 1850 metres (en línia recta) per la part de migjorn de la dita font.

La font de Mestre Pere i per tant les seves aigües, eren propietat de la Cartoixa i en l'any 1615, Joan Cerdà i Miquel Cerdà, pare i fill, selleters de professió iniciaren les gestions amb la Cartoixa per tal d'aconseguir permís per aprofitar aquestes aigües perdudes mitjançant la construcció d'una síquia que aniria de Son Bibiloni fins vora la mar, uns 13 kilòmetres des del punt de desguàs al torrent Gros fins a la mar. Aconseguiren el permís sobre l'aigua sobrant per un preu anual de 60 lliures i en setembre de 1623 la síquia ja estava llesta.

Al lloc on s'ajunten el torrentó de desguàs de la font i el torrent Gros, entre Son Bibiloni i sa Garriga, fou necessària la construcció d’un pont per superar el torrent, per canalitzar les aigües sobrants i evitar que es perdessin dins el llit del torrent. Darrere Can Escafí, juntament amb el pont per damunt del torrent, una caseta amb comportes (anomenada sa Cantimplori) per regular el cabal, marcava l’inici de la síquia de na Cerdana. La síquia travessava la carretera de Sóller, prop de Can Cona i Cas Mosson, seguia per dins Son Llompart cap a Son Toells per l’actual camí 140 (que també és el camí de la síquia de na Cerdana), camí dels Reis, camí de na Cerdana (que pren el nom de la síquia) i camí Vell de Bunyola. A la confluència amb l’actual camí Nou (que uneix sa Indioteria amb Son Cladera i la carretera d’Inca, a través del camí d’en Maiol), la síquia es bifurcava a l’anomenat trenc de l’Horta.

Un primer ramal de desviament seguia pel camí Vell de Bunyola (donava aigua a Son Fuster i a Son Fusteret) i arribava fins al torrent de na Bàrbara, fins i tot arribà a passar per damunt del torrent, per Can Sitges (prop de Son Oliva), mitjançant una canal, per dirigir-se cap a Can Capes i Son Fortesa (per omplir les cisternes d’aquestes dues barriades, com a mínim durant la primera meitat del segle XX).

Un segon ramal, des del trenc de l’Horta (al camí Vell de Bunyola), era l’anomenada síquia de l’Horta, que corria pels actuals camí Nou i camí d’en Maiol fins a la carretera d’Inca. Es dirigia a Son Gibert (els terrenys del Seminari nou), per donar aigua a Son Montserrat i Son Gibert, i continuava pel camí Salard (Son Güells) cap al camí Vell de Sineu. Després, travessava la carretera de Manacor (Can Nofre Serra, Hort de les Ànimes i Son Sastre), seguia cap al camí Fondo i la carretera Vella de Llucmajor, fins a Son Molines (a una quinzena de quilòmetres de la font de Mestre Pere). Si quedava aigua sobrant, aquesta era conduïda finalment al torrent de Na Bàrbara.


Bibliografia:

SOBRE ALGUNS TOPÒNIMS RELACIONATS AMB LA BARRIADA DE SA INDIOTERIA

Antoni Ginard Bujosa - Podeu llegir el treball complet polsant aquest enllaç.

Imatges de la canal

Recorregut de la canal (de nord a sud)